El so és una de les primeres formes de comunicació amb el món. Abans que aparegui el llenguatge verbal, els infants ja estableixen relacions profundes a través de la veu, el ritme, el moviment i l’escolta. La música actua com un llenguatge primari que acompanya el desenvolupament emocional, corporal i social des dels primers moments de vida.
Des de l’etapa prenatal, el futur nadó percep vibracions, veus i patrons sonors que li ofereixen seguretat i continuïtat. Després del naixement, aquests estímuls esdevenen eines fonamentals per regular les emocions, crear vincles i comprendre l’entorn. La veu adulta —especialment la de la mare i el pare— té un paper clau en aquest procés, ja que transmet calma, presència i pertinença.
La música també afavoreix el desenvolupament de l’escolta activa i la consciència corporal. A través del joc sonor, el balanceig, la repetició i la improvisació, els infants exploren el seu cos, experimenten emocions i construeixen relacions amb els altres. Aquestes experiències no busquen un resultat artístic, sinó una vivència significativa.
Introduir la música en la criança és crear espais de connexió real. Moments compartits on no cal fer-ho “bé”, sinó ser-hi presents. Aquests instants generen memòries emocionals positives que acompanyen l’infant al llarg del seu creixement i reforcen una base afectiva sòlida.
La música, viscuda des del respecte i la sensibilitat, ajuda els infants a arrelar-se: en el seu cos, en les seves emocions i en la comunitat que els envolta.